Be Your Love és una campanya creada per elles i per a elles, que neix d’una necessitat, d’un moment, d’un ja n’hi ha prou de cànons imposats per la societat, per a reivindicar la bellesa exterior, i la interior, de totes i cadascuna de nosaltres.

Com a dones hem de reivindicar-nos, estimar-nos, ens hem de conèixer. Només si som capaces d’estimar-nos en plenitud podrem estimar els altres. Però primer has de ser tu mateixa. Sí, tu. Tal com ets. Amb totes aquelles imperfeccions que et fan perfecta: única.

La campanya està composta per un conjunt de fotografies i vídeos realitzats en estudi, a diferents dones, de diferents edats, amb l’objetiu d’aconseguir transmetre la seva naturalitat.


Icon #BeYourLove

Des de ben petits ens ensenyen a estimar a les persones que formen la nostra família, a estimar el lloc on naixem… però no ens ensenyen mai a estimar-nos. En el país d’on jo sóc, néixer dona i viure com a dona és una gran desgràcia. Però per mi aquesta desgràcia es va convertir en el passaport cap a una vida millor, cap a la felicitat.

Durant la infància estava tan atabalada per aprendre a agradar en tot moment, que mai no vaig ser conscient de mi mateixa. Però va arribar un moment en què em vaig haver d’aturar. Vaig haver de mirar el passat per a recuperar la meva essència. I en aquell llarg viatge vaig descobrir-me com a dona, com a dona índia, amb un passat dolorós que havia d’assimilar, acceptar, estimar.

Llavors, en tota aquella barreja de sentiments, en aquell daltabaix del cor, em vaig trobar amb mi mateixa. I com aquell que es troba cara a cara davant d’ un mateix al mirall, vaig aprendre a reconèixer-me. Primer amb timidesa, amb por, però a mida que feia aquest procés, vaig anar assimilant-ho tot.

Vaig començar a estimar la meva pell, amb el seu color torrat i bru que em feia diferent dels altres, per passar a descobrir en ella, cada cicatriu, cada petjada de vivència, que m’explicava moments importants de la meva vida.

Vaig acceptar-me tal com era per començar a estimar-me. Però estimar-se és un camí llarg, és un aprenentatge del dia a dia que desemboca a tenir consciència d’un mateix per a poder acceptar-se, per després acceptar els altres tal com són.

Amb els anys aprens a estimar-te, a acceptar el pas del temps que es fa palès en el cos quan et fas gran. Del cos t’endinses a l’ànima, i veus que si no en tens cura, la teva vida no té sentit, no val res. Per això cada dia en llevar-me, després de donar gràcies per un nou dia d’existència, em miro al mirall i em recordo que tinc llum dins meu, que tinc tota una vida per donar vida, i que haig de viure cada dia com un regal que se’m dóna.

Tan sols així per mi té sentit estimar-me: m’estimo a través dels meus ulls i sempre per donar-me als altres.

Asha Miró

Click to see the photo expo

Insights